sábado, 8 de julio de 2017

8 de juliol 2017

Em fan mal algunes articulacions que no sabía que tenía, avui era un día perfecte per no sortir del llit. Per sort, la preocupació de l'encostipat per haver quedat xopa ahir ha desaparegut i el turmell que em vaig torçar també està perfectament.

La veu de la consciència, un barbut que tinc al meu costat, m'obliga a posar-me en marxa i baixar a esmorzar. Li dec un vídeo a la Carol i una promesa és una promesa.

Aquest matí l'aprofitarem per passejar per la zona nova de Stavenger. M'agrada que als carrers no hi hagi cotxes aparcats, això ja ho vam notar a Oslo i crec que és una bona iniciativa el provocar que la gent el deixi a les afores i es mogui en transport públic sempre i quan funcioni correctament i tingui un preu assequible.


Veig una botiga Nespresso i m'hi tiro de cap a veure si em conviden a un bon cafè, faig moltes preguntes i m'interesso pels tipus que tenen però no sóc prou convincent. Ggggrrrrr... doncs ara no et compro les càpsules que volía, per sosa i garrepa!

Stavanger té carrers molt bonics amb unes terrasses que llueixen. Els suports de les taules son estufes i a les cadires hi ha pells i mantes sense lligar... i sembla que encara hi son totes! Els bancs de ciment estàn coberts de coixins de colors que conviden a seure.



El día torna a ser gris com ens té acostumats últimament, això ens deslluïrà el creuer pel Lysefjorden que tenim contractat per aquesta tarda. Per arribar-hi hem d'agafar un ferry per desena vegada i pagar peatge (mare meva quan ens arribi el càrrec dels peatges, no vull ni pensar-hi!)

Un cop al poble de Forsand esperem el barco aguantant una fina pluja, aquí el fiord només té una profunditat de 13 metres.


Mira que som poca gent al creuer d'anada a Lysebotn que tenim la sort de coincidir amb un remat de xinesos o japonesos o... asiàtics, vaja, que no fan més que cridar quan descobreixen alguna cosa en el paisatge i comencen a fer fotos com bojos. Son graciosos... només al principi.


Una locució en norueg i anglès ens va explicant els diferents punts del recorregut per fer el trajecte de 2:20 hores una mica més entretingut.

Un dels primers punts i on ens arribem a parar del tot és el Fantehola, una roca que ha quedat separada de la paret creant un passadís al darrera, on segons explica la llegenda, un grup de fugitius van aprofitar per escapar-se de la policía que els perseguía per no haver pagat impostos. No tindríem prou espai nosaltres per posar-los a tots.


També podem identificar el Preikestolen, res a veure amb el que vam conèixer ahir. Aquí només sembla una roca més de la muntanya i ni de lluny es veu tan bonic ni espectacular.


Que no en tens prou de caminates i vols fer el rècord pujant unes de les escales més llargues del món? Doncs aquí t'esperen 4444 graons de fusta per treure't l'espineta.


L'edifici blanc de baix és una antiga planta d'energía i al costat de les escales hi ha el conducte que li subministrava l'aigua i el carril de la vagoneta vermella.

Seguint endavant, el proper punt assenyalat és el Kjerag, a 1084 metres d'alçada amb el conegudíssim Kjeragbolten, una pedra encallada entre dues roques i que m'hagués agradat pujar però el camí fins allà és massa dur per nosaltres. Millor deixar-ho als experts.


Per si no sabeu identificar-ho pel nom, segur que heu vist alguna vegada una foto com aquesta:


Lysebotn és un poblet situat al final del fiord que a l'hivern només té accés per vía marítima i les quatre cases que hi ha son majoritàriament de temporada. Actualment també hi ha una botiga, una cafetería i un càmping.


Nosaltres no baixarem perquè hem d'agafar el mateix creuer de tornada que surt en 15min, és com agafar el bus turístic a Barcelona sense baixar en tot el recorregut.

La tornada la passem dins les butaques tot comentant el que hem arribat a desconnectar en aquests 15 díes. Demà ja tornem a casa i dilluns a la feina, ja tinc ganes de descansar una mica de tanta moguda.

Ui... espera... en 15 díes més ja estarem a Santes i se'ns gira feina aquestes dues setmanes. Haig de recuperar la meva esquena sigui com sigui!

Bona nit i fins al proper viatge!

Gràcies per ser al nostre costat.

2 comentarios:

  1. Guapa!!!!!! Quin peazo de vídeo!!!! Tot això només per esmorçar!!!!! Mare meva!!!! Moltes hràcies per compartir-ho.

    Desprès d'aquest viatge tant intens toca descansar. Teniu molta sort d'haver gravat aquestes imatges, que si en foto són impressionants.... no em vull imaginar com han sigut en realitat!!!!

    Un petó molt gran i ens veiem aviat!!!

    ResponderEliminar
  2. Caram quin bufet, així dóna gust esmorzar.

    El càrrec dels peatges?, que no portes una black?, hahahaha.

    Macos els "xinos", oi?, però molt pesats, hahaha.

    La Lluïsa sempre ho diu: "la feina del viatger/turista és molt cansada", hehehe.

    Apa, a recuperar-vos i a preparar-ne un de nou.

    Ramon i Lluïsa

    ResponderEliminar