3 de juliol 2017

Ha sortit el sol. Avui comencem el dia agafant un shuttle bus des de Flåm que ens portarà a Gudvangen.

Aquí pujarem en un creuer que ens tornarà a Flåm a través del Nærøfjord.

Ens estem acostumant a tenir unes vistes espectaculars i ja no li donem tanta importància com abans, hem vist fiords a dojo i ja ens semblen tots iguals.

Això no pot ser, és una meravella de la naturalesa que trobarem a faltar la setmana que vé quan ja no siguem aquí. Com els teus elefants, eh Criss?

El creuer va a tooooope i, com sempre, els que fan més escàndol son un grup d'espanyols que han arribat tard fent recular el vaixell per poder pujar.

Ens fixem en les cases que el vorejen. Quines vistes més boniques! Però no els canviaría el lloc on viure. Un parell de setmanes encara hi passaría per desconnectar de tot però no gaire més... Els hiverns amb només 3 hores de sol al día per ser generosos han de ser insuportables. Imagino que aquest deu ser un lloc d'estiueig on passar-hi les vacances i poc més.

I arribem a Flåm (Flom com el pronuncíen aquí). És un poblet amb una oficina d'informació i turisme, quatre restaurants i tres botigues de roba i souvenirs on algú aprofita per comprar-se no una sinó dues jaquetes no fos cas que arribés un fred polar de cop i volta i l'agafés desprevingut.

De Flåm també hi surt una de les línies de tren amb ample de via normal i amb més pendent del món. Circula per un paisatge espectacular que permet veure la Ruta dels caminers, catarates, a més de passar per 20 túnels, i ofereix tants punts panoràmics que, per a moltes persones, un sol viatge d'anada i tornada no és suficient.


La revista National Geographic Traveler l’ha escollit com un dels deu millors viatges en tren d'Europa i, el 2014, Lonely Planet Traveller el va nomenar el millor viatge en tren del món.

A meitat del recorregut d'una hora, el tren s'atura davant d'una cascada immensa en el que tots podem baixar i quedar-nos ben xops de les esquitxades. És llavors quan apareix una noia vestida de vermell brillant cantant dalt de la muntanya (turistada total). Comproveu-ho amb els vostres propis ulls...

I ja tornem a ser a Flåm. Recuperem el nostre mitjà de transport habitual, la Suzi i ens dirigim cap al proper hotel a 1h de distància. O això és el que ens pensem, perquè als 10min i just a l'entrada d'un túnel ens quedem aturats en caravana. Resulta que estan fent obres a dins i no hi deixen entrar.

50 minuts aturats i no sentim ni una queixa per part de ningú. Veiem algun cotxe que dona la volta i torna però nosaltres hem de passar per allà si o si. Pel que podem veure, es deuen haver acumulat una cinquantena de cotxes i autobusos tot esperant pacientment. Hi ha algú que aprofita per fer una becaina mentres jo escolto un podcast a la ràdio.

Finalment podem avançar seguint un cotxe de l'obra i molt poc a poc. En els 13km que té el túnel ens creuem amb excavadores de tot tipus i una pila de gent treballant. Ufffff... no sé pas si podría...

La següent parada és una altra cascada. També és una altra de les coses que té molt aquest país, cascades a tort i a dret. Em té intrigada d'on surt tanta aigua si a les muntanyes tampoc hi veig tanta neu.

I per fí, l'hotel. A la vora del llac Vangsvatnet i amb una tranquilitat absoluta.

Obrim els dos últims paquets d'embotit per sopar amb una mica de formatge i a dormir.

Bona nit i fins demà!