1 de juliol 2017

Des de la finestra de la nostra habitació s'hi veu el llac Jølstravatnet. La propietària de l'hotel ens comenta que avui s'hi fa una marató al seu voltant i que si estem interessats podem inscriure'ns allà mateix. Ni bojos!

Per avui ja tenim altres plans molt millors i més relaxats.

Anirem a fer una volta pel Færlandsfjord a bord d'un creuer.

L'anada fins el poblet de Balestrand és tranquila amb la companyía de només una parella de Califòrnia que viatja amb una pila de maletes. El sol ha desaparegut i el cel es torna completament blanc, però no amenaça pluja.

A l'arribada, disposem de 3/4 d'hora abans no surti el vaixell de tornada i ens asseiem a esmorzar al costat del port. De fet, tot el poble està al costat del port, he pogut comptar una vintena d'edificis a l'únic carrer que té i que aviat estan vistos.

La meitat del trajecte de tornada a Færland me'l passo dormint, l'altra amb una dotzena d'adolescents que viatgen amb motxilla i que no deixen de fer escàndol. Serà l'edat que fa que em comencin a molestar aquestes coses?

Arribem a port cap a les dues del migdia i necessitem menjar una mica. Nosaltres i la Suzi. A ella li trobem una benzinera de seguida i aprofitem per netejar-li la cara. Nosaltres comprem menjar preparat i ens busquem una tauleta en un mirador de camí cap a Bismo.

El navegador del cotxe ens indica el destí a 2 hores i mitja, però ja ens coneixem i segurament en serà alguna més. I es que hem de passar un port de muntanya i no podem evitar aturar-nos cada 500 metres per immortalitzar el paisatge que ens regala cada revolt.

Al poblet de Lom hi ha una petita església de fusta de 1160, una de les més antigues de Noruega i que encara segueix en peu.

Una meravella per fora i per dins

Arribem al camping d'avui, aquest cop amb bany dins la cabana. Passo per la dutxa i ens preparem per anar de Festival Country a Skjak. Què se'ns ha perdut en un festival de Noruega? De seguida ho sabreu..

El festival dura 3 dies i té tres escenaris simultànis amb música de 13h a 2 de la matinada. Em sento dins un ball de disfresses. Com poden anar vestits d'aquesta manera? Perruques de colors, barrets de tot tipus, abrics de pell de vaca fins als peus, vestits dignes del Far West de Port Aventura... i es que les botiguetes que hi ha repartides per l'espai tampoc ajuden.

Molts ells amb un nivell d'alcohol a la sang bastant elevat. Això si, s'ho estàn passant d'allò més bé!

Toca sopar i contrariament al que pensem no ens claven massa amb el preu, amb 6€ ens donen un plat de patates i un frankfurt. El tema canvía al demanar la beguda, jo agafo un mojito i em donen un got de 1/2 litre amb un líquid que l'intenta recordar però sense ni un glaçó. Serà que no tenen gel pel país!

Les 23:15h i tenim una cita amb un vell conegut...

En Billy és a Europa uns díes amb la família i hem fet coincidir les dates per veure'l.

Com sempre tot amabilitat i per fí hem pogut coneixer a la Nancy i en Grayson, quan vam ser a casa seva a Nashville ens va ser impossible per horaris.

Té un bon mestre, i des de ben petit que en Grayson també canta. Com un pare orgullós també el fa pujar a l'escenari.

Final del concert, la gent fa cua per comprar els CD i fer-se fotos amb en Billy. Nosaltres aprofitem per conversar amb el seu fill, ens explica els seus plans de futur i que vol ser cirurgià. Té uns ulls blaus que enamoren i un somriure d'orella a orella.

Portem una setmana desitjant que es faci una mica fosc a les nits i avui que preferiríem que no ho fes, hem de fer les fotos amb flash perquè sinó no es veu res!

Ens acomiadem d'en Billy fins la propera. És la 1 de la matinada i a ells els recullen d'aquí a poques hores per anar a Oslo. D'allà agafaràn un avió cap a França a veure uns amics d'en Grayson abans de tornar cap als Estats Units. En Billy s'ha d'incorporar al show de Branson el dia 10.

I amb un somriure a la cara marxem a dormir tot taral.lejant les seves cançons.

Bona nit i fins demà!