2 de juliol 2017

Avui el post serà curt. Primer perquè ens hem llevat tard i segon perquè està plovent i hem eliminat un parell de coses del planning.

Una era una cascada amb caminata de 3/4 d'hora i l'altra una església de fusta (la primera que teníem per avui). Això ens treu uns 70 kilòmetres i al nostre ritme, 3 hores ben bones.

El port de muntanya d'ahir no ens l'estalviem i tornem a caure en la necessitat de parar a fotografiar cada revolt. 

Però és tan bonic...

L'església de Borgund és un antic temple del tipus stavkirke (església medieval). La seva construcció data de finals del segle XII igual que la que vam veure ahir i actualment només funciona com a museu.

Aprofito per posar-vos una altra foto de teulada amb vegetació, però es que aquesta es passa una mica... hi tenen plantat UN ARBRE!

Encara ningú m'ha contestat a la teoría de perquè ho fan...

Ah! I hem trobat on s'amaga el Tió durant l'estiu!

Una altra cosa que us volía comentar fa díes i que no havía tingut l'oportunitat de fer-ho.

Com fan els Americans, aquí també estàn orgullosos del seu país (i amb tota la raó) i ho representen amb la bandera a moltes de les cases. Bé, doncs no hi posen ben bé la de Noruega sinó un resum d'ella, ja que no hi té la franja vertical. Curiós, no? Investigaré el perquè a veure si us ho puc explicar.

Noruega és el país dels glaciars, els fiords i els túnels, he perdut el compte de la quantitat que hem hagut d'atravessar cada dia i avui ens toca el més llarg del món amb 24’5km de distància. Cada 6 o 7 kilòmetres hi han fet una mini àrea de descans amb llumetes de colors imagino que per despertar als conductors que puguin estar passant una mala estona (en JC us posa el vídeo, la veritat és que és friki, friki)

A pocs metres de l'apartament hi tenim el mirador Stegastein, que sobresurt 30 metres de la muntanya i està 650 metres sobre el nivell del fiord. Fa una mica de vertígen perquè enlloc de barana hi ha un vidre inclinat cap a fora en el que et pots recolzar.

Demà provarem de tornar a veure si tenim la vista més clara des d'aquí, que avui el cel està molt apagat.

És tard i estem cansats. Només ens queda sopar i no podrem publicar el post perquè no arriba el WiFi i costa molt de carregar les fotos.

En JC ha ideat una cabana perquè no m'arribi tanta llum al llit i jo pugui descansar millor. No em direu que no és un amor de marit!

Bona nit i fins demà!