7 de juliol 2017

Amb un ull posat a la predicció meteorològica baixem a esmorzar. Les valoracions de Tripadvisor qualifiquen l'hotel amb molt bona nota en l'esmorzar així que ho anem a comprovar perquè ja estem una mica cansats de les magdalenes del súper, l'únic que trobem.

El buffet lliure és enorme (Carol, demà et prometo un vídeo) i aprofitem per omplir-nos el plat un parell de vegades. Necessitem agafar forces!

Sembla que la pluja fina ens farà companyía tot el dia però demà ja tenim una reserva pagada i no podem modificar els plans, així que ens omplim les motxilles de menjar, beguda i un impermeable i cap al Preikestolen hi falta gent!

Paguem els 20€ per rescatar la Suzi del parking i ens enfilem al ferry per creuar el fiord. Sssshhhhhttttt... sense pagar... jejejeje... ens hem fet els despistats...

1/2 hora més de carretera i a caminar! De moment la pluja ens respecta, a veure si aguanta fins que tornem a ser a baix.

La pujada comença intensa i com que no estem molt habituats als trekkings preferim agafar-nos-ho amb calma i anar caminant sense pressa, son les 11 del migdía i ningú ens espera ni a dalt ni a baix.

Després de la primera pujada ja quasi no podem amb la nostra ànima, sort que vé un tros bastant pla que ens permet agafar una mica d'aire. El recorregut son 4 kilòmetres i tot just n'hem fet mig. Bufffff...

El paisatge és maco, suposo. La boira comença a fer acte de presència i una pluja lleugera ens obliga posar-nos els impermeables.

Un parell de relliscades amb les pedres mullades fan que estampi el meu cul a terra. Ens han dit que la sanitat pels estrangers a Noruega és gratuïta, però no tinc ganes de comprovar-ho. Hauré de vigilar on poso els peus.

I seguim amb les pujades. És el que té anar a un mirador al cim de la muntanya!

La veritat és que el camí és molt bonic encara que en alguns trossos sembli el Passeig de Gràcia en plenes rebaixes.

La boira es va notant cada vegada més i alguns dels que baixen ens comenten que a dalt no hi ha gaire visibilitat. La nostra tossuderia i les ganes d'aconseguir-ho poden més del que ens puguin dir i seguim amunt, això si, sempre al nostre ritme.

Valía la pena l'esforç. Quasi 3 hores de caminata intensa, cansats, xops i al final som aquí.

Des que preparavem el viatge que tenía una foto en ment. No em fan por les alçades i em veia capaç de fer-ho, però la pluja, el vent i el terra mullat em tiraven una mica enrera.

Aconseguit! Al Facebook que vas!

Mama, tranquila que ja he baixat. Prometo portar-me millor a partir d'ara i no fer-te patir... o no...

De veritat que no és tant com sembla, l'espai on caminar és bastant ample, uns 25x25 metres (almenys a la segona foto) i no ha caigut mai ningú. Bé, si, diuen que un Espanyol.

I aquí teniu el Preikestrolen, seu nom significa "púlpit" i és un sortint que treu el cap sobre el Lysefjord, amb una caiguda vertical de 604 metres.

Hi ha una esquerda que talla la plataforma d'un costat a l'altre amenaçant amb separar-la de la paret en qualsevol moment. La distància es mesura cada any i no presenta majors variacions amb el pas del temps, tot i això, des del punt de vista geològic, algun dia el púlpit cedirà i caurà al fiord.

Aquesta caiguda passarà, segons la llegenda, quan cinc germans es casin amb cinc germanes. Esperem que no ho facin avui, una data molt maca per casar-se. Us he dit que avui fa 10 anys del nostre?

Unes quantes fotos més i agafem el camí de baixada. No sé quin és més dur, el primer et deixa quasi sense alè i aquest sense genolls.

Però estic contenta perquè ho he aconseguit!

Estic mullada i tinc fred, molt de fred. Encara queda agafar el cotxe fins al ferry al que aquesta vegada ens toca pagar i després deixar-lo a l'aparcament per seguir caminant fins l'hotel, desitjo arribar com més aviat millor i posar-me sota una dutxa calenta.

Al dormitori ens hi han deixat una sorpresa al saber que avui era el nostre aniversari de noces. Uns cignes de tovallola i dues caixes de bombons amb una targeta de felicitació, tot un detall.

Bona nit i fins demà!