30 de juny 2017

Crec que aquest serà el dia que més recordarem de tot el viatge (i el més esgotador també)

Avui farem una visita al Parc Nacional de Jostedalsbreen, que té més de 50 glaceres i entre elles la més gran d'Europa amb una superfície de 487 kilòmetres quadrats, la Nigardsbreen.

Tenim contractada una excursió de 5 hores per pujar-hi amb un guía. A l'hora acordada, ens trobem per començar i ens entreguen un parell de grampons, un piolet i guants. La resta, ulleres de sol, roba impermeable i botes son indispensables per poder ser admès a l'escalada.

Una barca ens porta fins la vora del riu on haurem de caminar sobre pedres i sorra per arribar a la base de la glacera. La calor apreta...

Sembla petit, però...

...és enooooorme!

Ja som al destí, ara toca equipar-se i posar-se l'arnés. Hem d'anar lligats entre nosaltres per seguretat.

La pujada és espectacular. Haig de confessar que no havía utilitzat mai grampons i reconec que són un bon invent, sense ells hagués estat impossible arribar fins aquí.

El llac de color blau turquesa que hem creuat ja ens queda molt lluny...

I seguim pujant. Quina quantitat de gel que hi ha aquí! Això no s'acaba mai!

Fa un parell d'hores que pujem entre esquerdes i coves enormes que s'han anat formant amb el desglaç. El silenci només queda interromput pel soroll de les nostres passes i l'aigua que cau com un riu sota el gel.

Tot es podría resumir en això:

La baixada és més ràpida, en 1 hora ja tornem a estar preparats per desfer el camí entre les pedres en direcció al llac.

El nostre guía és del Nepal. Molt amable i pacient amb els que no deixavem d'aturar-nos a fer fotos.

A l'aparcament tornem a comprovar la seguretat en aquest país. 3 motoristes han marxat a fer trekking deixant tot l'equipament recolzat a les seves motos sense cap problema. Segurament quan tornin d'aquí a 4 o 5 hores seguirà tot al mateix lloc on ho han deixat.

Ens acomiadem de la glacera i pensem en la sort que hem tingut en poder pujar-hi. De tot això, d'aquí a uns anys ja no en quedarà res... fa uns mesos que s'ha tancat una altra de les glaceres de la zona perquè està en retrocés.

Son les 5 de la tarda i estem rebentats. Només desitjem arribar a l'allotjament i relaxar-nos una bona estona sota la dutxa abans de sopar.

El nostre dormitori és, si més no, intrigant...

Calía posar els llits aquí dins?

Bona nit i fins demà!